l’INCI i els toxics a la cosmètica

Resulta increïble, però és cert, i diàriament, sense adonar-nos, ens posem a la pell una sèrie de productes que ni tan sols sabem que són ni d’on surten, però són qualsevol cosa menys naturals. És important aprendre a diferenciar-los.

"El primer que cal fer és llegir els components"

Es tradueix com “Nomenclatura Internacional d’Ingredients Cosmètics”; el qual és un sistema de noms per determinar matèries primeres com ceres, olis, pigments, químics i altres ingredients cosmètics basats en noms científics, que s’utilitza per indicar a les etiquetes o rètols d’un determinat producte cosmètic els ingredients que aquest conté.

El seu ús és obligatori en la Comunitat Europea. Cada producte cosmètic ha de posar els ingredients que conté en ordre decreixent de concentració al moment de la seva incorporació; és a dir que, en primer lloc s’indica l’ingredient amb contingut percentual més alt, seguit dels altres, fins a arribar a aquell ingredient amb contingut percentual més baix. Els ingredients que estan per sota de l’1% poden ser indicats en ordre dispers.

A la llista d’ingredients trobem noms en anglès i noms en llatí, els noms en llatí es refereixen al nom botànic dels ingredients de derivació vegetal que no han patit cap procés químic, els escrits en anglès indiquen les substàncies produïdes en laboratoris que han estat sotmeses a processos químics.

Els diferents ingredients es troben separats per comes i quan la separació és una barra diagonal “/” es tracta d’un ingredient compost, format per la mescla de varis ingredients. També hi ha ingredients que s’escriuen abreviats amb dues sigles.

Quan hi ha un arterisc al final d’un nom, es tracta d’un ingredient d’agricultura ecològica. Quan l’arterisc és doble, es tracta d’un ingredient d’agricultura ecològica però que ha tingut un procés de transformació química.

CI. Significa “Colour Index”, que generalment ve seguida de nombres, i s’usen per indicar els colorants usats en determinats productes cosmètics, generalment es posen al final de l’INCI, excepte els tints per al cabell que han de ser indicats amb el seu respectiu nom químic en anglès.

Aprendre a llegir l’INCI ens ajuda a ser consumidors responsables amb la salut del nostre cos i amb el medi ambient que ens envolta, i sobretot a prendre consciència dels ingredients que hem d’evitar en els productes cosmètics que fem servir diàriament.

Moltes de les substàncies químiques presents en els productes d’higiene habituals produeixen efectes negatius tant en la salut humana com mediambiental, ja sigui a través de la interacció directa amb el cos o vehiculada per l’aigua que es va pel desaïgue dels nostres cases.

No deixa de ser una paradoxa que “netejant” el nostre cos, embrutem el nostre entorn, que de fet és part de nosaltres.

He fet un recull de diferents publicacions amb els principals components i/o ingredients perillosos que podem trobar fàcilment en qualsevol dels productes cosmètics d’ús quotidià. És llarg, i no hi són tots..

Els Alcohols:

Metyl-propyl, caprylyl-alcohol, hexadecanol, polipropilenglicol, gairebé tenen les mateixes característiques que els olis minerals i alguns resulten també irritants.

Alcohol propílico- Propyl Alcohol
És un antisèptic usat en xampús, productes de afaitat, gels higienizadores de mans, col·lutoris, etc. El seu ús sembla ser que té incidència en els càncers de boca i gola.

Les Silicones:

El nostre cos no pot eliminar-les i de la mateixa manera que les parafines, si les ingerim de manera indirecta, mitjançant l’ús de protectors labials, pintallavis, etc. El nostre cos les va acumulant a poc a poc al fetge, ronyons i nòduls limfàtics. A més, no són biodegradables.

Les identificaràs com:

Dimethicone,

cyclomethicone,

dimethiconolo,

cetyl dimethicone,

phenyl dimenticone,

amodimethicone,

cyclopentasiloxane.

La major part d’elements que acaben en “one” o “siloxane”

Els Polímers:

No són silicones, però se’ls assemblen, són els PEG (polientilenglicoles), el problema d’aquests comença en la seva mateixa elaboració, ja que per la seva fabricació s’utilitzen àcids altament contaminants i encara que no queda clar i estan permesos es sospita que poden contenir residus de substàncies tòxiques com el 1-4 dioxane, probable causant de càncer i alteracions congènites.

Els identificaràs com cellullose, Polypropylene, crosspolymer, PEG, PPG (propilenglicol), etc.

Els Conservants:

Els conservants són substàncies que maten bacteris, floridures i llevats i que contraresten la proliferació dels mateixos, és a dir tenen una funció bacteriostàtica o bactericida. Són necessaris per a la tutela de la salut del consumidor, ja que un cosmètic contaminat pot transmetre infeccions sobre la zona on és utilitzat.

Encara que la seva funció és totalment necessària, els més utilitzats solen ser l’alcohol (aquest en si mateix no és dolent, el problema és que el reglament exigeix als fabricants convertir-lo en desnaturalitzat per poder utilitzar-lo i això, de vegades se sol realitzar amb ftalats) , els parabens (metylparaben, ethylparaben, butylparaben, etc.), l’EDTA (ethylene diamine tetracetate o àcid acètic, el distingiràs com Disodium EDTA, Trisodium EDTA, Calcium Disodium EDTA) i els Quats, alliberadors del formaldehid (Quaternium-15, Quaternium – 18, Poliquaternium-10, etc.)

El reglament europeu 358/2014 estableix la prohibició de l’ús de parabens ramificats en els cosmètics.

Altres conservants que hauríem d’evitar:

Triclosan.

Methylchloroisothiazolinone.

Methylisothiazolinone.

5-Bromo-5-Nitro-1,3-Dioxane.

2-Brom-2-Nitropropane-1,3-Diol

Benzylhemiformal.

DMDM Hydantoin.

Quaternium-15

Diazolidinyl Urea

ImidazolidinyUrea

Sodium Hydroxymethylglycinat

DMDM Hydantoin

El Formaldehid:

Fa temps que està prohibit per l’OMS, utilitzat com a conservant, es va demostrar que penetra fàcilment per la pell i és el causant d’augmentar el risc de càncer de nasofaringe i molt probablement la leucèmia, a més resulta un potent al·lergen i irritant en dosis ínfimes.

Com substància lliure no s’utilitza, però la industra recorre als seus derivats, que poden provocar èczemes i erupcions a la pell. En una alta concentració segueix formant part de laques d’ungles i autobronzejadors.

Els identificaràs com DHA (dihydroxyacetone), Tosilamide-Formaldehyderesin, Benzylhemiformal, 2-Brom-2-nitropropane-1,3-diol, 5-Bromo-5-nitro-1,3-dioxane, Diazolidinyl urea, Imidazolidinyl urea, DMDM Hydantoin , Sodium-Hydroxymethylglycinate, Methenamine i els Quats esmentats anteriorment.

Els tensioactius:

La funció dels tensioactius en els productes de neteja personal és la d’aconseguir una major penetració de l’aigua i el sabó als cabells i a la pell, obtenint una major neteja a causa del seu efecte emulsionant. El prolema és que debiliten la capacitat de barrera de l’epidermis ja que elimina el greix protector de la pell, produeix dany cel·lular en l’epiteli i augmenta la pèrdua de líquid de la dermis disminuint el seu gruix.

Una altra qüestió és que hi ha un perjudici indirecte per a la salut que és el de la contaminació ambiental que produeixen els tensioactius artificials.

Alguns els reconeixerem amb el nom:

Sodium lauryl Sulfate (SLS), considerat com un tensioactiu molt agressiu i molt irritant per a la pell.

Amonium lauryl Sulfate.

Magnesium Laureth Sulfate.

MEA Laureth Sulfate.

Monoethanolamine (MEA).

Triethanolamine (TEA).

Diethanolamine (DEA).

Cocamide DEA

Oleamide DEA

Lauramide DEA

Cocamide TEA

Oleamide TEA

Lauramide TEA.

Linoleamide DEA

Myristamide DEA

Stearamide DEA

DEA-Cethyl Phosphate.

DEA-Oleth-3 Phosphate.

TEA-lauryl Sulfate.

Thiethanoamine.

Els Emulsionants:

Hem d’evitar el Polyethyleneglycole (PEG) que són polímers sintètics derivats de l’òxid d’etilè, tòxic per inhalació, irritant per a les vies respiratòries i potencialment cancerigen,

El Propylene Glycol (PPG) és una substància sintètica que pot causar dermatitis i al·lèrgies en algunes persones. És millor substituir-lo per la glicerina.

Els Dissolvents:

S’usen en productes de maquillatge i en productes per a les ungles, especialment en els esmalts. L’alta volatilitat d’aquestes substàncies la fan potencialment nocives després de l’aplicació, pel possible efecte irritant a la cara i als ulls. Quan la concentració emprada és molt elevada dels dissolvents poden produir dubtes en conte a la seguretat a nivell cel·lular. Hem d’evitar:

Tolueno_ Matèria primera per a l’elaboració de medicaments, colorants i perfums. És una substància tòxica i pot afectar el sistema nerviós.

Acetona_ Respirar nivells moderats o alts d’acetona per períodes breus pot causar irritació al nas, gola, pulmons i ulls, mals de cap, nàusees, vòmits, acceleració del pols i pèrdua de coneixement.

Les Sals d’Alumini:

Emprades com a antitranspirants a desodorants. Se les coneix perquè poden ser causants d’irritacions, tot i que les autoritzades no són tòxiques en dosificacions normals.

La polèmica gira entorn de la grandària de les seves partícules, que són tan petites que pot afavorir la seva penetració a l’organisme i causar danys en combinar-se amb altres ingredients. Que siguin capaces d’arribar als ganglis i ser causants de càncer de mama, és un dels principals temors.

Darrerament hi ha estudis que relacionen l’alumini i les seves sals amb problemes del sistema nerviós i endocrí quan l’organisme hi està exposat a llarg termini. A l’INCI dels cosmètics hem de buscar la paraula “aluminum”.

Els Colorants:

La finalitat d’aquests sol ser fonamentalment estètica, tot i que la majoria són inofensius per a la salut, molts han estat estigmatitzats.

Hi ha una gran varietat de colorants químics que intervenen directament en casos d’al·lèrgies i se sospita que molts són cancerígens i que intervenen activament de manera nefasta en l’aparell reproductiu humà.

Tothom sap que els tints per als cabells es troben entre els productes més al·lèrgics i agressius per a la pell. Contenen, amb diferència, el major nombre de colorants que qualsevol producte del mercat, però la de cobrir els cabells blancs és una barrera psicològica que encara s’ha que superar.

Els reconeixeràs per les seves denominacions, solen incloure les síl·labes “ani”anilin” o “anilid” o HC, “acid”, o pigment.

Les nanopartícules:

Són la revolució del segle XXI en cosmètica i alhora la gran amenaça.

Com bé indica el seu nom, la mida que tenen va d’1 a 100 nanòmetres, cosa que els permet entrar per on vulguin, creuen per les nostres membranes i interactuen amb la nostra maquinària més íntima, el nostre ADN,

No hi ha més que buscar per la xarxa imatges d’aquestes partícules, són d’allò més antinatural que es pot veure, entramats perfectes, fins i tot amb dissenys psicodèlics…

Els petrolats i els seus derivats:

Mentre que en la cosmètica natural s’utilitzen olis i mantegues vegetals, en la cosmètica convencional se solen empar una infinitat d’olis minerals, derivats del petroli i algunes roques. Són els mateixos que s’empren per a la indústria com a lubricants o olis per a motor. El cost d’aquests productes els fa altament rendibles per les butxaques de qui els empra.

Els olis minerals derivats del petroli són els més usats en els productes cosmètics, com ara la parafina, usada com a agent hidratant o també la vaselina. El problema és que aporten una pel·lícula protectora que impedeix que la pell es deshidrati, però alhora tenen un fort poder oclusiu per als porus de la pell, cosa que desequilibra una correcta transpiració.

Els dubtes sobre la seguretat dels petrolats estan lligades a la qualitat i al grau de puresa. Els petrolats poden ser considerats cancerígens a causa de les impureses que poden contenir. Així i tot, la indústria farmacèutica assegura l’estàndard més elevat de qualitat i puresa d’aquells olis minerals utilitzats en la cosmètica, adduint també que són olis molt estables, no subjectes a oxidació i no comedogènics.

Un altre ingredient derivat del petroli és el carbomer, que és un agent de textura que forma gels. El problema amb el carbomer és que no és biodegradable i sabem que això constitueix un important desavantatge pel medi ambient. Juntament amb el carbomer, també hem d’evitar el crosspolymer o acrylates o Styrene o copolymer o niló: productes sintètics derivats del petroli.

Els Perfums:

Sovint exigim als nostres cosmètics un nivell olfactiu desmesurat, sense parar-nos a pensar en la naturalitat de l’aroma.

Estem envoltats de les paraules “perfum” i “fragància” per tot arreu, però darrere de l’aparença innocent d’aquestes, s’amaguen compostos policlínics derivats del petroli. Solen ser reproduccions sintètiques d’olors naturals, amb un alt percentatge d’al·lèrgens en la seva composició, més encara cancerígens. Es van acumulant en els nostres teixits adiposos i fins i tot a la llet materna.

A vegades van acompanyats de l’adjectiu “natural” per ser còpies de molècules exactes.

L’alternativa més sana i natural són els olis essencials que, a més d’estar carregats d’una infinitat de propietats i virtuts, aporten als nostres preparats una clara funció terapèutica i compleixen sobradament amb la seva funció aromàtica, però clar, no resulten rendibles per la gran indústria.

Els Ftalats:

Són substàncies dissolvents i suavitzants que se solen trobar amb massa facilitat en cremes, esmalts d’ungles, perfums i tota mena de cosmètics.

El seu ús va ser prohibit al Parlament Europeu l’any 2001, en la fabricació de joguines i altres articles de puericultura que fossin susceptibles de ser conduïts a la boca.

Se’ls relaciona directament amb danys ocasionats en l’aparell reproductor i endocrí així com a causants d’un augment del risc de produir asma i càncer.

Mentre hi ha 6 tipus de ftalats que estan prohibits en les joguines, no passa el mateix en cosmètica, on seguim trobant el problema. Els reconeixeràs pels seus noms: dietilhexiloftalato (DEHP), dibutilftalato (DBP), butilbenzilftalato (BBP), diisononilftalato (DINP), diisodeciloftalato (DIDP), dinoctilftalato (DNOP).

Les Substàncies comedogénicas:

Són substàncies que poden bloquejar els porus. Com el Isopropylmirystate; que és una substància oliosa que quan entra en contacte amb la pell afavoreix l’aparició de punts negres.

Els olis vegetals continguts en elevades concentracions (superiors al 10%) i les mantegues, si són usats en excés, poden provocar aquest fenomen, sobretot en pells mixtes.

Algunes substàncies comedogèniques són:

Carrageenan

Hexadecyl Alcohol

Isopropyl Myristate

Isostearyl Isostearate

laureth 4

Oleth-10

Sodium Chloride

potassium Chloride

Sodium lauryl Sulfate

Wheat Germ Oil

El Mercuri:

El mercuri és un metall pesat d’alta toxicitat (està considerat com un potent neurotòxic), el qual està permès d’utilitzar en la indústria cosmètica com a conservant en productes de maquillatge i desmaquilladors d’ulls sempre que tengui una concentració màxima del 0,007%..

Busca-ho a l’INCI amb el nom Tiosalicilato o etilmercurio.

Alguns Principis actius:

Com l’Àcid kójic i l’Hidroquinona. Substàncies actives que s’usen com aclaridor o blanquejador de la pell. Aquestes substàncies han estat vetades per a l’ús cosmètic en algunes legislacions a causa del risc lligat a sospites d’accions mutàgenes.

El Talc:

Un altre ingredient més que ens envolta per tot arreu.

Productes que el contenen: maquillatges, pols per a nadons, preservatius (està acusat de ser el causant directe de fibrosi en les trompes de fal·lopi i provocar com a conseqüència infertilitat).

És químicament una substància molt similar a l’amiant (aquest últim, està demostrat, és causant directe de càncer). El 1997 un estudi va relacionar en un 60% l’augment de càncer d’ovaris amb l’ús del talc a la zona genital.

A més és clarament sabut que el seu ús predisposa a l’acne i altres malalties de la pell com dermatitis, al·lèrgies, i fins i tot envelliment prematur, ja que tapona els porus i impedeix la bona funció de la pell.

Els Microplàstics:

Usats a diferents productes com poden ser, pastes de dents i cremes pel seu efecte exfoliant. Són substàncies de mida no absorbible per la pell, però si s’ingereixen, són tòxics. I no parlem de l’efecte al medi ambient, sigui a la terra o a la mar on poden ser ingerides per animals i altres organismes o quedar romanent durant centenars d’anys sense biodegradar-se. Tot i això per no parlar dels disruptors endocrins! Dels que vos recomen buscar informació.

Conclusions:

1. Aprendre a llegir l’INCI dels productes que fem servir diàriament ens permet ser consumidors responsables, no només en la cura del nostre cos, sinó també en la cura del medi ambient.

2. Algunes substàncies poden ser o no ser nocives per a la salut, si tenim dubtes és millor comprar o fer-nos productes que continguin la major part d’ingredients naturals, segurs i menys agressius per a la salut de la pell i de l’organisme. En tot cas triar productes que continguin el mínim de substàncies que convé evitar.

3. Fent els nostres propis cosmètics ens assegurem de saber que contenen i evitem utilitzar tòxics.

Enllaços:

Webs amb documentació i recursos sobre sensibilitats químiques, tòxics i ecologia pràctica:

https://www.sensibilidadquimicamultiple.org/2012/12/informe-ue-istas-disruptores-endocrinos.html

Web de campanya per cosmètica saludable:

http://www.safecosmetics.org

Web per reconèixer les substàncies tòxiques a la llar:

https://www.hogarsintoxicos.org/es

Pàgines per descodificar els ingredients de l’INCI:

https://incidecoder.com/

https://laveritesurlescosmetiques.com/composants/index.php

https://ewg.org/skindeep/