La paraula Slow, traduïda de l’anglès, significa lent. I encara que pugui sonar estrany, avui dia aquesta lentitud s’ha convertit en una forma de resistència.

El concepte es va popularitzar amb el moviment Slow Food, que va néixer com a crítica al conegut Fast Food, associat a un tipus d’alimentació ràpida, industrial i sovint desconnectada de la qualitat, el territori i el plaer de menjar.

El manifest del moviment Slow Food comença així:

“Aquest segle nostre, que ha nascut i crescut baix el signe de la civilització industrial, ha inventat primer la màquina i després l’ha transformat en el seu propi model de vida”

El moviment Slow Food defensa una manera de viure oposada a aquesta “vida ràpida” (la Fast Life), que sovint valora més la rapidesa i el preu que la qualitat, la cultura o el benestar.

Gràcies a aquesta mirada més conscient, moltes persones hem començat a voler saber què menjam, d’on ve el que consumim i quina història hi ha darrere cada producte.

Perquè no és el mateix un aliment fet amb temps i cura, que un producte ultraprocessat menjat amb presses.

I és que les presses són, sens dubte, un dels factors que expliquen per què sovint no ens aturam a pensar què ingerim… ni tampoc què ens posam damunt la pell.

I què té a veure això amb la cosmètica?

Així com nodrim el nostre cos per dins, també el nodrim per fora.

La pell és l’òrgan més gran del nostre cos, i tot allò que hi aplicam forma part del nostre entorn íntim. No és només “una capa externa”: és una porta d’entrada i una frontera viva.

Vivim en una societat on els mitjans de comunicació i la publicitat ens marquen què necessitam: quina crema ens farà més joves, quin producte ens farà més atractius, quin cosmètic ens canviarà el cos…

I el missatge és clar: sembla que només hem d’anar a la botiga, comprar i esperar miracles.

Però el problema no és només que ens venguin promeses impossibles.
El problema és que sovint… ens les creim.

El gran engany: la cosmètica com a història ben contada

Molts productes cosmètics es venen amb un embalatge preciós, un relat irresistible i una imatge d’alguna planta o paisatge idíl·lic que ens fa pensar que estam comprant natura embotellada.

Però la realitat és que, en molts casos, el que contenen és principalment:

• aigua,
• conservants,
• perfums,
• espessidors i estabilitzants,
• i una quantitat mínima d’ingredients actius reals.

I això, combinat amb una bona capsa, pot vendre’s a preus que sobrepassen qualsevol lògica.

No passa res si algú compra un producte glamurós i car.
El problema és fer-ho sense saber què s’està comprant.

La clau és a l’etiqueta: l’INCI

Si volem sortir d’aquest joc, només hem de dedicar-hi dos minuts.

L’INCI és la llista d’ingredients d’un cosmètic, i és obligatòria. A més, els ingredients apareixen ordenats de major a menor quantitat.

Això vol dir que si un producte et ven “rosa mosqueta”, “àloe vera” o “calèndula”… però aquests ingredients apareixen gairebé al final, probablement hi són en proporcions molt petites.

És una informació valuosíssima, i sovint és el que menys miram.

Natural, Bio… i altres paraules màgiques

Tots coneixem la moda dels productes etiquetats com a Natural o Bio. Però no sempre aquestes paraules signifiquen el que semblen.

Aprendre a distingir un producte realment natural i ecològic d’un que només ho aparenta és una passa important per recuperar consciència i autonomia.

Però darrerament hi ha una altra tendència: la de destacar a la publicitat allò que un producte “no conté”.

Per exemple:
“Sense parabens”

Això pot ser positiu, sí. Però també pot ser una estratègia comercial molt enganyosa, perquè ens fixam en una sola paraula… i no miram la resta.

La trampa és senzilla: ens donen un ingredient conegut per evitar, però la resta de la fórmula pot estar plena de substàncies igualment qüestionables.

I mentrestant, l’INCI queda allà, escrit en lletra petita, esperant que ningú el llegeixi.

L’alternativa: tornar a fer-ho a casa
Si realment volem cosmètica natural, coherent i adaptada a les nostres necessitats, tenim dues opcions:

• comprar cosmètica natural de qualitat (sabent distingir-la),
• o bé elaborar-la nosaltres mateixos.

Fer cosmètica casolana ens assegura que els ingredients siguin de qualitat, que siguin adequats per a la nostra pell i que puguem personalitzar cada preparat segons el que necessitam.

I a més, reduïm residus: reutilitzam envasos, evitam plàstics i disminuïm la dependència de productes industrials.

Realment es poden fer tots els cosmètics a casa?

Sí.

Podem elaborar cremes tant corporals com facials, perquè en el fons la majoria de cremes són emulsions que canvien els ingredients principals segons l’efecte que cercam.

També podem fer fàcilment:

• bàlsams labials
• mascaretes facials o capil·lars
• exfoliants
• sabons
• desodorants
• perfums naturals
• i altres productes d’ús diari

Els ingredients principals que utilitzarem solen ser:

• aigües florals i hidrolats
• olis vegetals
• mantegues vegetals
• olis essencials
• extractes de plantes

I també necessitarem ingredients complementaris per aconseguir textura i estabilitat:

• emulsionants
• gomes
• ceres
• tensioactius
• conservants adequats

A més, existeixen els anomenats actius cosmètics, que potencien les propietats del producte segons l’objectiu: hidratació, regeneració, cicatrització, despigmentació, protecció…

Alguns exemples poden ser: urea, lanolina, vitamines, proteïnes, col·lagen, etc.

I per donar color, també podem recórrer a pigments minerals o vegetals, amb una paleta rica i saludable.

Una alquímia lenta… i poderosa

Aprendre quins utensilis necessitam, quins envasos són més adients, com conservar els productes o quines normes d’higiene hem de seguir, és un procés que es pot adquirir pas a pas.

I en aquest camí, no només aprendrem a fer cosmètica: redescobrirem la riquesa, les textures i els aromes de la natura.

Fer els nostres propis cosmètics és recuperar un plaer antic: el de crear amb les mans, amb temps i amb consciència.

I potser és aquí on el moviment Slow pren tot el sentit:
no es tracta només d’anar a poc a poc… sinó de tornar a viure amb presència.

Perquè cuidar-nos no hauria de ser una carrera ni una compra impulsiva: hauria de ser un ritual tranquil, conscient i ple de sentit.