La natura ens regala, any rere any, plantes plenes d’essències i propietats que, tant avui com fa milers d’anys, hem emprat per menjar, guarir, netejar o embellir el cos.

Són remeis casolans que, a més de connectar-nos amb la terra, ens fan sentir més sobirans del nostre viure i ens apropen a la cultura popular del nostre territori.

Però si ens agraden les plantes i volem emprar-les amb criteri, hi ha dues passes imprescindibles: conèixer-les bé i saber recol·lectar-les correctament i amb respecte.

Aquesta publicació no substitueix una formació en identificació botànica. Si tens dubtes amb una planta, no la consumeixis ni la facis servir com a remei.

Abans de recol·lectar: aprendre a reconèixer

Per distingir les diferents espècies, el primer és formar-se i observar. Cal fixar-se en la morfologia de la planta: la forma i disposició de les fulles, la floració, el color, l’hàbitat, l’època de creixement…

Podem aprendre amb guies, llibres i pàgines web, però també és molt valuós el que ens poden transmetre persones amb experiència: amics, familiars o gent del camp que ha après amb els anys.

I aquí una advertència important: una confusió pot ser perillosa, així que si no estàs segura d’una planta… millor observar i esperar.

“Recol·lectar és un acte senzill… però també és una responsabilitat.”

Quan és millor recol·lectar les plantes?

El moment òptim és aquell en què la planta conté la màxima concentració de principis actius.

• Fulles: abans de la floració, quan la planta encara no ha esgotat energia.
• Flors: quan just comencen a sortir, abans que s’obrin del tot.
• Fruits i llavors: quan són madurs, preferentment en dies assolellats.
• Escorces: de tardor a principi de primavera, durant la pujada de saba.
• Arrels i rizomes: al final del període de creixement, sovint entre tardor i hivern.

I recorda: amb arrels, compte… perquè és fàcil posar fi a la vida de la planta si n’agafam massa.

On hem de recol·lectar?

Si volem recollir plantes per fer remeis o preparats, l’opció més segura i sostenible és clara: cultivar-les nosaltres mateixes.

Si no tenim aquesta possibilitat i hem d’anar a recol·lectar fora de casa, sempre necessitarem permís del propietari del terreny i hem de tenir en compte que hi ha plantes protegides o escasses que no s’haurien de tocar.

Si vols més informació, pots consultar el Servei de Protecció d’Espècies de la CAIB.

També convé triar llocs nets: lluny de carreteres, camps tractats amb herbicides o zones amb contaminació. I si són plantes cultivades, millor que siguin de cultiu ecològic.

Com s’agafen les plantes?

Recol·lectar s’ha de fer amb cura, coneixement i amor. Sense esgotar la planta, per poder tornar-hi.

Com a norma general:

no agafis més d’un 20% de flors

no despullis la planta de fulles i tiges

fes talls nets amb tisores, per afavorir una cicatrització ràpida

Una recol·lecció ben feta no deixa rastre.

Què dur a sobre quan vas a recol·lectar?

• tisores o podadora petita
• guants
• senalla o bossa de tela
• etiquetes o llibreta
• guia de camp o mòbil
• aigua i protecció solar

Transport: com dur-les a casa

El transport també importa.

L’ideal és emprar una senalla o bossa de tela perquè les plantes puguin transpirar i, si hi ha algun animaló, pugui fugir.

Dins el recipient, col·loca-les sense estrènyer, tan netes com sigui possible i separades per espècies.

I la lluna? Té influència?

La gent del camp sempre ha observat la lluna i els astres com a guia per sembrar, podar i recol·lectar. Són costums ancestrals transmesos de generació en generació.

Avui dia encara es manté aquesta mirada, i moltes persones segueixen la idea general de:

arrels en lluna minvant o nova

parts aèries en lluna creixent o plena

Al nostre costumari hi ha dates considerades especialment propícies:

Equinocci de primavera (20-21 març): temps de fertilitat i herbes medicinals.

Solstici d’estiu (20-21 juny) i Sant Joan (24 juny): recollida d’herba de Sant Joan (Hypericum perforatum), ruda o camamil·la (Santolina chamaecyparissus).

Equinocci de tardor (22-23 setembre): bolets, fruits, escorces i fulles com les de mata (Pistacia lentiscus).

Solstici d’hivern (21-22 desembre): nit màgica i recol·lecció tradicional de plantes medicinals.

Cal netejar les plantes?

Un cop recollides, no és recomanable rentar-les, perquè l’aigua pot dificultar l’assecat i afavorir que es facin malbé.

Un bon truc és recol·lectar poc després d’una pluja (quan ja s’han eixugat), perquè la natura les ha netejat de manera natural.

Jo, personalment, també tenc un costum: regar les plantes uns dies abans de collir-les, per ajudar a eliminar pols i brutor.

I un altre detall important: els “inquilins”. Sovint les plantes duen petits insectes o animalons. Per això convé sacsejar-les un poc i deixar-les reposar una estona en un lloc obert, perquè puguin marxar tranquil·lament.

El més important: recollir només el que necessitam

Quan anem a recol·lectar plantes, no hem d’oblidar mai una cosa: només s’ha de recollir allò que realment farem servir.

Les plantes es comuniquen amb el seu entorn de moltes maneres, i emeten i reben substàncies i estímuls que encara avui no acabam d’entendre del tot.

Així que, si ens hi acostam per agafar una part de la seva essència… fem-ho amb consciència, respecte i gratitud.

Jo sempre dic que una recol·lecció ben feta comença abans de tallar: comença mirant, respirant… i demanant permís amb el cor.

Que tengueu una feliç, pròspera i conscient recol·lecció!